artiste inconnue

El dissapte va ser un dia plé de sorpreses.
La més interessant sonaba a les 24h al Wha, Wha de la mà d’un grup local, els Midnight Shots molt útil. Abans Noissiness havien fet les labors propies de precalentament del públic, petat de colegues i per tant, molt entregat. Jo era una d’ells, d’ahí la sopresa. Quan una es fa “groupie profesional” degut a vincles extramusicals poques vegades mira més enllà. L’altra nit, no obstant era imposible no mirar i remirar.
És agradable comprovar que el panorama es reactiva més enllà d’habitacions i ciutadans encara que probablement du un temps reactivat i a mi la història m’ha pillat en la inòpia, per a variar. El cas es que la vaig flipar, si senyor. No es que de sobte estos xiquets aparegueren amb la súper novetat baix el braç no, perquè això hui en dia, es molt, molt difícil pero sí que aparegueren amb actitud (anaben vestis iguals, que gràcia…) i un gust exquisit per a fer-se amb un conjunt de referències i un repertori divertit i plé de rock del milloret molt ben tocat (molt bona la secció de ritmes). A mi d’entre altres, me recordaren als primers Beatles de la Cavern, als Kings, als Brincos més canalles per no dir a trenta mil més grups genials d’ara i des sempre però sobretot me feren passar una estona divertida de les que t’apetix fins i tot moure el cap en plan “beat”.