L’infermera i el conductor de l’emt
Els vaig vore ahir i vaig saber-ho a l’instant. Eren les 22h. Ella estaba a punt de començar la seua jornada nocturna i ell acababa el seu torn. Aprofitaben els deu minuts d’intimitat que la ciutat, preparada per a sopar, els concedía. Sort que casa d’ell i l’hospital estaben de camí. D’altra manera la relació no existiria. Així i tot la seua vida en comú estaba plena de converses interrompudes, de moments inacabats. Es coneixien 4 anys i sols havien estat junts 14600 minuts. La cosa continuaria així fins que algún d’ells canviara el torn, probablement aleshores, la seua història en petites porcions perdria tot el sentit.
=)
Que bonic! i que trist!
Ai, com som!! Puta condició humana!
Puta primavera que s’avança!
Escolta: Vamos al amor d’Astrud, conten un cas molt semblant!
Besos i Recuerdos!
bataller
Març 8, 2007 a 6:23 pm
Ja te dic…
He escoltat “Vamos al amor” de fet tinc fins i tot el cd! he de confessar que me’l vaig comprar per la caràtula… diga’m esteta i sols havia escoltat una cançò, Bailando a ritmo mascachapas ene l gym del meu barri…
UN besset guapu
artisteinconnue
Març 9, 2007 a 8:10 am