artiste inconnue

- 21 abril 2007 al Flow, Dwomo en directe. Sessió hard-folk en la que espere toquen la seua super versió de “Un velero llamado libertad” de Perales..

- La Costa Brava el 26 de maig 2007 (!) en el Black Note… Bien!

Herman Düne es el típic grup que t’agradaria tindre de colegues. Una penya que sembla així desenfadada, creativa i sobretot que s’ho passen de puta mare fent el que fan cosa que al cap i a la fí, es el que realment val la pena en esta vida. Ja fa un temps que vinc seguint-los la pista i el passat octubre tragueren el seu últim disc, “Giant” gravat a les fredes terres de Gales on tot era plutja i tristor. Paradoxicament, els va sortir un disc increiblement optimista i plé d’amor molt en la línia del neo-folk que es ve practicant actualment. Un disc de veus solapades, melodies acústiques i paraules tan boniques com segons ells, la paraula més bonica del món, YOU.
El video, com no, es un monerio underground total, d’estos que te posen tendra, tendra.

Està clar. València no forma part del circuit ni nacional ni internacional de concerts. Mai ha tingut una programació per a tirar coets però la situació actual ja es patètica. Se suposa que la ciutat està vivint un canvi, que les copes de vaixells i mamonaes per l’estil estan fent que la ciutat reviscole però a nivell musical, llevat de la ópera ixa que es desmonta cada vegada que un ténor afina i del espai verd de la cervessa amb una sonoritat infame, està totalment oblidada. La capital del Túria es una estació simplement de pas (per a plenar el dipòsit com a molt) en les gires de grups i artistes de renom (i no me referisc a Shakires i Paulines). Que agonia de veritat ser de provincies…
Per sort, encara queden ixos festivals estacionals i sales que estàn ahi des de fa la tira i que aposten per una bona programació i per, amb el poquet que tinguen, dur a gent de calitat en la mesura de les seues possibilitats. Gràcies a ells podrem gaudir d’algunes cosetes en els pròxims mesos…

· 30 març 2007: Dwomo Djs. A El Tornillo. A la espera de que comencen la gira del seu últim disc, anirem a vore al duo este de catxondos…
· 7 abril 2007: Foc in Festival a Chest. Jo aniré a vore a Mendetz!
· 27 abril 2007: Sr. Chinarro al Wha,Wha Greenspace
. Ja estaba patint per si també ell passaba de llarg…
· 5 maig 2007: Siwel al Loco. Un xicon pro útil de per ací.
·11,12,13 maig: Festival Observatori 2007. Amb Gus Gus, Jay Jay Johanson, Dorian… Fins aleshores oblidem-se de la presència internacional per estes terres.

… no m’explique el declib d’este grup…

La Societé du Spectacle, Guy Debord
Cites extretes de l’exposició “That’s not entertainment” al CCCB, Barcelona. Increíble.

El dissapte va ser un dia plé de sorpreses.
La més interessant sonaba a les 24h al Wha, Wha de la mà d’un grup local, els Midnight Shots molt útil. Abans Noissiness havien fet les labors propies de precalentament del públic, petat de colegues i per tant, molt entregat. Jo era una d’ells, d’ahí la sopresa. Quan una es fa “groupie profesional” degut a vincles extramusicals poques vegades mira més enllà. L’altra nit, no obstant era imposible no mirar i remirar.
És agradable comprovar que el panorama es reactiva més enllà d’habitacions i ciutadans encara que probablement du un temps reactivat i a mi la història m’ha pillat en la inòpia, per a variar. El cas es que la vaig flipar, si senyor. No es que de sobte estos xiquets aparegueren amb la súper novetat baix el braç no, perquè això hui en dia, es molt, molt difícil pero sí que aparegueren amb actitud (anaben vestis iguals, que gràcia…) i un gust exquisit per a fer-se amb un conjunt de referències i un repertori divertit i plé de rock del milloret molt ben tocat (molt bona la secció de ritmes). A mi d’entre altres, me recordaren als primers Beatles de la Cavern, als Kings, als Brincos més canalles per no dir a trenta mil més grups genials d’ara i des sempre però sobretot me feren passar una estona divertida de les que t’apetix fins i tot moure el cap en plan “beat”.

Travis es un grup sempre agradable d’escoltar plé de melodies dolces i melancòliques. A mi me’ls “presentà” un amic escocès a Edimburg al mateix temps que als Belle&Sebastian. Ara, després de quatre anys en silenci esperen per a meitat de maig el proxim treball. “Closer” es el seu primer single i per al cas han fet un video amb una “guest star” de caché, el genial Ben Stiller aka Acero Azul, entre altres destarifos. Podriem pensar que el personatge este queda molt lluny del seu estil apegaloset però no tant de la ironía i ingeni amb el que Travis solen preparar els seus clips…

Ahir vaig ferme unes cervessetes en el meu amic dissenyaire andalús creador de perles d’este tipus:

” y claro, llegó ella y tuvieron que comprar un ordenador porque claro, la versión Quark Xpress para cuadernillos Enri no existía”

Genial.

Els vaig vore ahir i vaig saber-ho a l’instant. Eren les 22h. Ella estaba a punt de començar la seua jornada nocturna i ell acababa el seu torn. Aprofitaben els deu minuts d’intimitat que la ciutat, preparada per a sopar, els concedía. Sort que casa d’ell i l’hospital estaben de camí. D’altra manera la relació no existiria. Així i tot la seua vida en comú estaba plena de converses interrompudes, de moments inacabats. Es coneixien 4 anys i sols havien estat junts 14600 minuts. La cosa continuaria així fins que algún d’ells canviara el torn, probablement aleshores, la seua història en petites porcions perdria tot el sentit.

Recuperes una cançò i recuperes un moment de la teua vida, uns olors, uns sentiments, unes vivències… es una fotografia d’acords fotosensibles.

Aquesta es una terrassa, Brusel·les, 2006, 21 de maig, Vic, Flavia, París i Hooegarder.