artiste inconnue

Era Juliol de 2006. Estaba a un avió i tornaba d’un any desentxufada de la música i de tot en general llegint la Rolling Stone quan vaig vore dins d’un apartat dedicat a les actuacions mes freaks del Primavera Sound 2006 una imatge tan tendra com intrigant: la de tres xiquetes (crec recordar) amb els rostres quasi calcats i al voltant d’un micro amb les boquetes obertes. Una d’elles quasi tocaba amb la front el microfón, tindria uns 10 anys i entre les tres formaven una curiosa estampa plena de tendressa entre karaoke de poble i boda gitana. Les tres xiquetes eren Macarena, Isabel y María (hui substituida per Blanquita) i formaven Prin La, La curiós nom (es parla per ahí d’un gos, d’un poema i de Leopoldo Maria Panero) per a un curiós grup. Estos dies trauen per fí el seu primer LP “Esto es Prin La La” un caixó de sastre on caben Vainica Doble (graans!), Tim Burton, Mary Poppins, Leopoldo María Panero i trenta mil referéncies naïves i surreals més.

“Su musica es evocadora, son la revelacion pop del 2005, las Vainica Doble del siglo 21. Si alguna ves existiera un crucigrama en color, las unicas capaces de resolverlo serian Prin’Lala”.
Tomas Fernando Flores, Siglo 21