artiste inconnue

Últimament sembla que el silenci estiga intentant inmiscuir-se en la meua vida i comença a agradar-me.
El proper divendres 24 de novembre s’estrena “El gran silencio” de Philip Gröning. 160 minuts de silenci. Un documental filmat en un convent de frares cartujos, els mateixos que el pintor barroc Zurbarán va retratar a la seua obra. La publi diu algo així com que després d’una vida en silenci comença a escoltar-se alguna cosa, no sé si en sentit místic o físic. El cas es que d’ací poquet també s’innaugura una exposició sobre el músic-artista conceptual John Cage qui sempre ha reivindicat, des d’un punt de vista diferent, una idea molt semblant. Sembla ser que en certa ocassió Cage intentà experimentar el silenci. Va insonoritzar una cambra i en mig de la mateixa va asseure a una cadira en silenci durant un temps concret. El resultat va ser que el silenci en ixes circunstancies (com a absència de so experimentat per l’oida humana) no existía donat que simplement el cos humà amb el seu funcionament ja genera milers de petits sons que impedeixen que s’aprecie el silenci absolut. Poc després va escriure una peça en la que durant 4 minuts i 33 segons un pianista permaneixia en silenci al llarg dels tres moviments que durava l’obra de manera que eren els sons ambientals els que creaven el fenòmen musical d’una manera natural i aleatòria.
Curiós… tal volta escoltem tanta música y la impliquem tant a la nostra vida perquè no podem experimentar el vertader silenci, qui sap…