artiste inconnue

La France. Romanticisme, bohemia, art, cinema, melanconia, amor. La música francessa esta plena de tot açò i més. Es tracta d’una música tant local, que la seua escolta moltes vegades et trasllada a les terrasses de Montmatre o als jardins de les Tulleries mentre somnies desperta en blanc i negre, per supost. Des de fa un temps tracte d’apanyarme-les per a anar descobrint grups que van sorgint o que ja estaben, feina no massa sencilla donat que apart d’un parell, aquesta música está prou apartada del circuit internacional. Ací hi ha una petita mostra per a fer més fàcil el coneixement d’algunes perles francesses que considere dignes de compartir amb tot aquell que es senta interessat.

- Coralie Clement i Benjamin Biolay son germans i virtuosos de la música. Amb formació de conservatori ella tira més cap a la chanson francessa de tota la vida amb cert aire bossa i una veu dolcíssima. Ell, es prou més experimental i obscur. Igual el conegueu d’haverlo escoltat en Siglo XXI de Radio 3.

- Camille té una veu plena de matissos i un estil prou heterogeni amb unes ramales prou naïve i malignes a la vegada. A mi m’agraden molt les cançons en les que destarifa com una que es diu “Les ex” en la que acaba tirant trastos per terra. Molt il·lustrativa. A més, la web es prou canyera. Sandrine Kiberlain es prou també del seu rotllo.

- Vincent Delerm canta com si no es sofocara massa, te suports instrumentals prou graciosos i unes lletres plenes d’elegància absurda en les que parla de fish&chips, Milos Forman o Fassbinder. Molt en la línea francophone. Acaba de traure tercer disc amb l’ajuda d’un tal Peter von Pohel que no es francés pero que també interessa prou.

- Nouvelle Vague són un col·lectu de músics francessos que es dediquen a fer versions de hits de la New Wave con “Love Will tear us Apart” de New Order, “I just can’t get enough” de Depeche o “Heart of glass” de Blondie entre altres. Però al seu rotllet clar, molt afrancessat, amb molta cadència, molta sensualitat i un toc prou diferent a les cançons originals.

- Como no a Yann Tiersen no el podiem oblidar. Tots hem vist “Amelie” o “Godbye Lenin” així que sobren els comentaris. La web a més us presentarà més joietes de la seua discografía. En la vessant instrumental no podem oblidar a Pascal Comelade. Eclèctic, experimentador i prou surrealista es dels primers que començà a tocar en tot tipus d’objectes que no eren instruments musicals ortodoxos com els joguets, mecanismes estranys…

- Per supost no podem oblidar a Francoiz Breut i Dominique A, pares del reviscolament del pop francés, alemenys por estos lares.

- Altres noms interessants son The Married Monk amb una web molt interactiva i musicalment molt interesants o Autour de Lucie o Experience amb un aire prou més rock que els grups ja mencionats.