artiste inconnue

Bueno. Després de uns quants posts per a agafar carrerilla ja puc confessar-me. Igual de manera oculta (els Rythms i Colours ho delanten) ja es sabia pero si, ho reconec soc fan no, super fan de Franz Ferdinand i bueno, no me puc amagar. Me flipen, me sorprenen (cosa que per a mi, es imprescindible en la música), me diverteixen i m’atrauen. Igual la fórmula es senzilla però s’ha de tindre la xispa per a saber posar-la en pràctica: un toc dels noranta, un toc dels vuitanta mesclaet en una veu brutal i moltes ganes de montar-se pel·lícules i passar-ho molt bé. Volià!

Este video es uno dels peliculeros: Franz en el programa anglés Top of the Pops interpretant el single Walk Away. El paripé s’explica perque en el clip original ells van de espies secrets i bueno, perque més estil en un escenari no cap, ixes ulleres, ixa trenca… Ai mami!
I això, he aquí el primer exemple de la retaila de referències (supose) que en un futur faré als Franzis (no vull excedir-me en les meues obsessions) dedicant un episodi especial
a CuloPE!

La vaig vore per primera vegada en els “Relatos de Verano” del diari EL PAÍS i me va flipar. Recupera la il·lustració amb plumilla, li afegeix un poquet de collage, clip art, acuarel·la i un estil increíble i (sent repetirme) estilós. Lo millor: s’atreveix a experimentar en la tipo!!! Útil, molt útil.
Para ti Palomón que se que estas cosicas te encantan tanto como a mi!

Més cosetes de Silja ací

Per a vosaltres historiadors del cine que valoreu la bellesa per la bellesa… Com algo tan preciós pot ser real??? Ai Tadzio, Tadzio!

Fotograma extret de Muerte en Venecia de Luccino Visconti

És el títol del primer llibre de Sonia Pulido. Diria que es un cómic pero la veritat es que la meua incultura en aquest àmbit fa que relacione aquest terme més en Astèrix i Obelix que en les meravelles visuals, delicades, màgiques i un poc dadà d’aquesta ilustradora. Investigant, investigant he descobert el seu blog bo, Diari Visual que servirà fins a que puga apanyarme-les per a aconseguir el álbum.

mola molt!

Funk, soul, pop en aire retro i prou irónics. Magenta, Groc, Cian i Negre. Sembla extrany però així es…
Descubriment de la Leti.

Ahir vaig vore un docu sobre David la Chapelle. Neo-barroc, colorista, surreal i extrem. Supose que com tot artista que du la seua obra al excés tindrà tants detractors com fans. A mi personalment m’interessa el punt grotesc que té la seua obra i el color extralimitat. Digué un parell de coses útils per a entendre el seu treball. Primer, digué que per a ell el món ja era lo suficientment obscur com per a que la fotografía el fera més i segon va nombrar a Nan Golbin per a mi, fotografa desconeguda fins el moment i amb un treball prou interessant.

Seguint la marxeta del difusionisme (no tinc massa clar que aquesta paraula existesca) musical ahí va altre disc gravat amb causa benéfica de per mig. El baixista de Belle and Sebastian per lo vist tenia ganes de gravar una cançoneta per a xiquets i Save the Children li plantejà gravar un álbum sencer. D’ahí a unir a lo milloret del panorama musical anglés i que cadascú escriga i compose una cançoneta per lo vist hi ha un pas i ala! disquito que te crió! Fa gracia el tema de Franz Ferdinand Jackie Jackson, quasi versió del One, two, three del Beatles per altra banda, cançò preferida de ma mare del quartet de Liverpool. Ella es una dona amb complexos gustos musicals…

Es lo que té estar escoltant tot el dia RAdio 3. Quan sembla que la música no et pot sorprendre, apareixen coses com aquesta…
Modernor musical vs. Buena Vista Social Club i per una causa benéfica, canyaaaa!

The songs that we sing, les cançons que cantem. El que cantem, el que ens agrada escoltar… També es el primer single de 5.55 el segon disc de Charlotte Gainsbourg hijissima de Serge y Jane Birkin (sobren els comentaris). Sona a Air, a Jarvis Cocker i a ixa bohemia i melancólia que tant bé saben aconseguir les veus de la (nova i vella) chanson francessa…

una petita mostra en: 5.55 charlotte gainsbourg

Hola. Ja estic ací. M’ha costat un poc (sobretot superar la fase capçaleres que t’oferix la web, quina obsessió existeix en el món internautic amb el blau???) pero ja estic ací.
No puc prometre constància, ni diversió, ni correcció ortográfica sols alguna coseta de tant en tant i si la cosa marxa, doncs més.
Abrochense los cinturones…